Catedral de Chartres | |
---|---|
![]() ![]() | |
Cathédrale Notre-Dame de Chartres (fr) | |
catedral católica, basílica menor y coleición | |
![]() | |
![]() | |
| |
Llocalización | |
País | ![]() |
Organización territorial | Francia metropolitana |
Rexón | Centru-Valle del Loira |
Departamentu | Eure y Loir (es) ![]() |
Distritu | Distrito de Chartres (es) ![]() |
Comuña | Chartres |
Direición |
rue du Cloître-Notre-Dame (en) ![]() |
Coordenaes | 48°26′52″N 1°29′16″E / 48.4478°N 1.4878°E |
Historia y usu | |
UNESCO World Heritage Site record modification (en) ![]() | 2009 |
Dueñu |
Estado francés (es) ![]() |
Orixe del nome | Chartres |
Relixón | catolicismu |
Diócesis |
Diócesis de Chartres (es) ![]() |
Dedicación | María |
Arquiteutura | |
Arquiteutu/a |
Master of Chartres (en) ![]() |
Estilu |
gótico clásico (es) ![]() |
Altor | 113 m |
Anchor | 16,4 m |
Llargor | 130 m |
Superficie | 1,06 ha |
Patrimoniu de la Humanidá | |
Criteriu | (i), (ii) y (iv) |
Referencia | 81 y 81bis |
Rexón | Europa y América del Norte |
Inscripción | 1979 (Xunta III) |
Mérimée ID | PA00096993 |
Instalaciones | |
Formáu por |
Vitrales de la catedral de Chartres (es) ![]() |
Web oficial | |
![]() |
La Catedral de l'Asunción de La nuesa Señora (en francés: Cathédrale de l'Assomption de Notre-Dame), ye una ilesia catedralicia de cultu católicu so la advocación de Nuesa Señora na ciudá de Chartres, nel departamentu d'Eure y Loir, en Francia, a unos 80 km al suroeste de la capital, París. Coles mesmes ye la sede de la Diócesis de Chartres, na Archidiócesis de Tours.
Esta catedral marcó un finxu nel desenvolvimientu del góticu y empecipió una fase de plenitú nel dominiu de la téunica y l'estilu góticu, estableciendo un equilibriu ente dambos. Ye por demás influyente en munches construcciones posteriores que se basaron nel so estilu y les sos numberoses innovaciones, como les catedrales de Reims y Amiens a les que sirvió de modelu direutu.
La figura más importante na historia d'esta diócesis foi l'obispu Fulberto de Chartres, teólogu escolásticu reconocíu en toa Europa.
En 1979 foi declarada Patrimoniu cultural de la Humanidá pola Unesco.